ANIMACIÓ TURÍSTICA

La OMT (Organisme mundial de turisme) la defineix com tota acció realitzada en o sobre un grup, col·lectiu o mitjà, amb intenció de desenvolupar la comunicació i garantir la vida social.

Xavier Puertas la defineix com la sèrie d'accions realitzades per un/a o diversos/as individus/as sobre un grup de persones amb els següents objectius:

- Desenvolupar la comunicació.

- Fomentar la vida social i la cultura.

(Dins d'un establiment turístic, creant un ambient idoni i perdurable)

- Dinamitzar i promoure l'economia de l'empresa.

Funcions

Socials

Ell/a turista construeix noves relacions socials, que es descobreixi al/la i que sigui protagonista com a creador/a i agent del seu temps lliure. 

Culturals

Integrar al/a turista dins de la cultura del lloc de destinació en el qual visquin la cultura.

Màrqueting

Fidelitzar al/a turista, que prolongui l'estada i aconseguir nova clientela.

Objectius  (Ventosa 2014)

-Facilitar la diversió i la vida social de els/as turistes a través de la seva participació en activitats recreatives, esportives i culturals del seu interès.

-Crear espai de trobada que possibiliti la comunicació i les relacions interpersonals entre els/as turistes.

-Oferir propostes atractives adaptades els diferents horaris, gustos i les edats del/a turista, que permetin la ruptura de la rutina i responguin a la recerca d'experiències diferents.

ELEMENTS DEL TURISME

SÈGLE XX

En els primers anys del segle XX augment molt les ganes de viatjar i la curiositat d'europeus/as de les classes mitjanes i altes.

L'aparició de l'automòbil va oferir noves possibilitats per on viatjar. Després de les guerres mundials, el turisme va tindre una gran decaiguda.

Llavors sorgeix el TURISME SOCIAL, l'any 1920 es va organitzar un congrés sobre el temps lliure de les persones treballadores, on es va assenyalar la necessitat d'organitzar un temps d'oci. 

En canvi eren molt pocs els països que les vacances en les quals es pagaven entre 3 i 6 dies a l'any.

 

A aquesta mena de turisme el va definir el BITS (Bureau international porta Tourisme Social), com el conjunt de relacions i fenòmens del resultat de la participació en el camp turístic d'estrats socials econòmicament febles, predominava la idea de servei i no de lucre. Consistia en accions i plans duts a terme per les administracions públiques, com també per grans empreses o sindicats, que permetien l'accés al turisme dels sectors amb baixos recursos econòmics.

LES AGÈNCIES DE VIATGES

La primera agència de viatges va ser creada per Tomas Cook a Anglaterra. Va ser gràcies a que en 1841 va organitzar una excursió amb tren per a al voltant de 570 persones que comunicava Leicester amb Loughborough. 

Després d'això va començar a organitzar excursions per la unió europea a través de la creació de la primera agència de viatges. Aquesta s'encarregava de l'organització del viatge com també de la manutenció i l'allotjament.
Les exposicions internacionals van ser esdeveniments amb els quals Tomas Cook porte a Londres en 1851 al voltant de 165.000 turistes, anys després l'organitze per a Paris.

PRIMERES ACCIONS PÚBLIQUES

Les primeres accions van ser la creació de comissions i d'un patronat.

Comissió Nacional.
Creada en 1905 per a fomentar les excursions artístiques i d'oci.



Comissió Règia de Turisme i Cultura.
Creada en 1911 per a procurar el desenvolupament del turisme i la divulgació de coneixements en l'art, la conservació i exhibició de l'Espanya monumental i artística. Per a promoure les relacions internacionals. Per a desenvolupar les relacions espirituals, socials i econòmiques d'Espanya i Amèrica.

Patronat Nacional de Turisme.
Creat en 1928 per a millorar la qualitat de l'oferta hotelera, dissenyant propaganda. Per a la formació de els/as professionals. Es van elaborar estadístiques de visitants, també es van fomentar les publicacions turístiques, com d'un catàleg artístic i monumental.
Es van crear els centres oficials d'informació turística, en els quals es van instal·lar oficines d'informació turística a l'estranger.

PRESENTACIÓ TEATRE

Des del mòdul d'Animació turística, impartida per Carles Monclúsdes del cicle de grau superior TASOCT, amb el qual un dia per setmana realitzem dues hores dedicades a classes de teatre. En aquestes hores construïm coses més que vertaderes i nostres al cap i a la fi. 

Personal ment jo sempre tendisc a ser vergonyosa i he canviat molt la manera d'expressar-me i és que part és per les dinàmiques que el nostre professor proposa. Enguany el meu company Sergio, a causa de la seua experiència com a monitor i corresponsal en els Júniors, aquesta ensenyant-nos diferents tècniques que detallara més en les pròximes entrades.

Aquestes sessions de teatre es divideixen en diferents fases, les quals estaran les següents entrades dividisques per blocs amb els títols d'aquestes. 

Es presenten coses molt potents pròximament. La vetlada de l'acampada, enguany orientada amb el medi ambient, i com no, la nostra obra que es presentarà pròxim al nadal.

HISTÒRIA DEL TURÍSME

El turísme.

Segon la OMS és el desplaçament de persones fora del seu entorn habitual, per un període superior a 24 hores i inferior a un any per un motiu que no siga el d’una activitat remunerada. O també ho defineix com les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges estàncies en llocs diferents al seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d’oci, per negocis o altres motius.

Els elements del turisme son els següents:

-La demanda turística: clients i potencials clients. 

-L’oferta turística: productes i serveis que es posen a disposició dels clients. 

-Els agents o operadors turístics: les empreses i els organismes que faciliten l’intercanvi entre oferta i demanda.

-La localització geogràfica: el destí on es realitza l’activitat turística. 

Història del turisme.

L'antiga Grècia:

Açí es dona per primera vegada el primer cas de persones que viatgen per plaer o curiositat. El principal motiu dels viatges és el comerç. 

La mitologia grega parla dels viatges i els mitifica. En el sègle III a.C. es parla de les “7 Meravelles del Món” com a llocs a visitar. També van celebrarse al Oràculs i llocs de culte religiós i viatges per la celebració dels Jocs Olímpics cada 4 anys. També naix el turisme sanitari, viatges a fonts i santuaris que curaven malalties i que podem considerar els antecedents del termalisme.

Roma:

Els romans distingeixen entre "otium" (oci) i "negotium" (treball), i això es resumia en que qui tenia diners se podia permetre dedicar una part d'ells a fer despeses en una incipient indústria de l’oci.

Es creen les segones residències per a l’estiu. Va créixer el termalisme i els balnearis.

Pausanias escriu la primera guia de viatge de la història dirigida als viatgers romans que volgueren visitar Grècia.

A l’Oracle de Delfos ja es venien records per als visitants i les autoritats municipals oferia facilitats als visitants i feia publicitat per atraure més viatgers. 

Es conserven sàtires de poetes clàssics que es burlaven de com els habitants de Delfos vivien dels visitants de fora.

     

L’Edat Mitjana:

Amb la caiguda de l’Imperi Romà  desapareix el turisme clàssic. Fins al sègle XVIII els viatges seran fonamentalment peregrinacions, croades i exploracions i descobriments.

Les peregrinacions van ser un fenomen que mobilitzava molta gent: les peregrinacions a Jerusalem, a Guadalupe (Extremadura), a Montserrat ( a la Corona d’Aragó), a la tomba dels Reis Mags a Colònia i el camí de Santiago (cap a l’any 1500 peregrinaven a Santiago de Compostel·la moltíssimes persones fins i tot podien arribar fins a les 500.000 persones a l’any). En l’àmbit musulmà la peregrinació a la Meca també va generar un important moviment de persones. També es van posar en marxa una de les rutes de la seda que envoltava tot el continent asiàtic.

El Gran Tour:

A la dècada de 1820 naix el Gran Tour, un model de viatge que es considera el precursor el turisme modern. Va aparéixer il·lustrat en suport paper per primera vegada l'any 1670, va ser escrita aquesta obra en la qual s'esmentava anomenada El Voyage d'Italie escrita per Richard Lassels. 

El sector que més el freqüentava entre el sector de joventut britànica amb nivell econòmic mig-alt. Això es considerava com una etapa educativa. Els llocs més freqüentats per aquest moviment a França i Itàlia.

En el segle XIX en la península ibèrica fué motiu de viatges romàntics. Quan s'estableixen les bases del desenvolupament turístic espanyol del segle XX. Es va produir una autèntica invasió de literats, pintors o simples burgesos, arribats de llocs pròxims com França, Anglaterra, Alemanya o no tan pròxims com els Estats Units.

El Termalisme:

Aquest fenomen ja practicat per els/as romans/as, els mateixos tènia origen a viatjar amb la finalitat detractar les aparicions de les malalties, gràcies a les aigües medicinals. Aquestes estaven envoltades de balnearis, al que afegien turisme pels paisatges i les ciutats dels voltants. Espanya en 1889 va arribar a registrar fins a 188 establiments.

Turisme de costa:

En aquest tipus constava en usar la mar com a fi de sanar malestars com en el Termalisme.

El turisme de masses:

Aquest fenomen sorgeix en finalitzar la II Guerra Mundial. Aquest moviment va ser mes freqüentat des d'Alemanya, França, Anglaterra... Se solia visitar les costes Italianes, Franceses entre altres.

La península es va incorporar més tard per les dictadures que havien llavors.

La visió que es tenia en aquells anys sobre el turista, era CONSUMIDOR/A. S'oferia destinacions culturals o sol i platja 

el qual era el més demandat.

També va influir la generalització de l'automòbil com un mitjà de transport que donava facilitat a realitzar aquests viatges.