El turísme.
Segon la OMS és el desplaçament de persones fora del seu entorn habitual, per un període superior a 24 hores i inferior a un any per un motiu que no siga el d’una activitat remunerada. O també ho defineix com les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges estàncies en llocs diferents al seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d’oci, per negocis o altres motius.
Els elements del turisme son els següents:
-La demanda turística: clients i potencials clients.
-L’oferta turística: productes i serveis que es posen a disposició dels clients.
-Els agents o operadors turístics: les empreses i els organismes que faciliten l’intercanvi entre oferta i demanda.
-La localització geogràfica: el destí on es realitza l’activitat turística.
Història del turisme.
L'antiga Grècia:
Açí es dona per primera vegada el primer cas de persones que viatgen per plaer o curiositat. El principal motiu dels viatges és el comerç. 
La mitologia grega parla dels viatges i els mitifica. En el sègle III a.C. es parla de les “7 Meravelles del Món” com a llocs a visitar. També van celebrarse al Oràculs i llocs de culte religiós i viatges per la celebració dels Jocs Olímpics cada 4 anys. També naix el turisme sanitari, viatges a fonts i santuaris que curaven malalties i que podem considerar els antecedents del termalisme.Roma:
Els romans distingeixen entre "otium" (oci) i "negotium" (treball), i això es resumia en que qui tenia diners se podia permetre dedicar una part d'ells a fer despeses en una incipient indústria de l’oci.
Es creen les segones residències per a l’estiu. Va créixer el termalisme i els balnearis.
Pausanias escriu la primera guia de viatge de la història dirigida als viatgers romans que volgueren visitar Grècia.
A l’Oracle de Delfos ja es venien records per als visitants i les autoritats municipals oferia facilitats als visitants i feia publicitat per atraure més viatgers.
Es conserven sàtires de poetes clàssics que es burlaven de com els habitants de Delfos vivien dels visitants de fora.
L’Edat Mitjana:
Amb la caiguda de l’Imperi Romà desapareix el turisme clàssic. Fins al sègle XVIII els viatges seran fonamentalment peregrinacions, croades i exploracions i descobriments.
Les peregrinacions van ser un fenomen que mobilitzava molta gent: les peregrinacions a Jerusalem, a Guadalupe (Extremadura), a Montserrat ( a la Corona d’Aragó), a la tomba dels Reis Mags a Colònia i el camí de Santiago (cap a l’any 1500 peregrinaven a Santiago de Compostel·la moltíssimes persones fins i tot podien arribar fins a les 500.000 persones a l’any). En l’àmbit musulmà la peregrinació a la Meca també va generar un important moviment de persones. També es van posar en marxa una de les rutes de la seda que envoltava tot el continent asiàtic.
El Gran Tour:
A la dècada de 1820 naix el Gran Tour, un model de viatge que es considera el precursor el turisme modern. Va aparéixer il·lustrat en suport paper per primera vegada l'any 1670, va ser escrita aquesta obra en la qual s'esmentava anomenada El Voyage d'Italie escrita per Richard Lassels.
El sector que més el freqüentava entre el sector de joventut britànica amb nivell econòmic mig-alt. Això es considerava com una etapa educativa. Els llocs més freqüentats per aquest moviment a França i Itàlia.
En el segle XIX en la península ibèrica fué motiu de viatges romàntics. Quan s'estableixen les bases del desenvolupament turístic espanyol del segle XX. Es va produir una autèntica invasió de literats, pintors o simples burgesos, arribats de llocs pròxims com França, Anglaterra, Alemanya o no tan pròxims com els Estats Units.
El Termalisme:
Aquest fenomen ja practicat per els/as romans/as, els mateixos tènia origen a viatjar amb la finalitat detractar les aparicions de les malalties, gràcies a les aigües medicinals. Aquestes estaven envoltades de balnearis, al que afegien turisme pels paisatges i les ciutats dels voltants. Espanya en 1889 va arribar a registrar fins a 188 establiments.Turisme de costa:
El turisme de masses:
Aquest fenomen sorgeix en finalitzar la II Guerra Mundial. Aquest moviment va ser mes freqüentat des d'Alemanya, França, Anglaterra... Se solia visitar les costes Italianes, Franceses entre altres.
La península es va incorporar més tard per les dictadures que havien llavors.
La visió que es tenia en aquells anys sobre el turista, era CONSUMIDOR/A. S'oferia destinacions culturals o sol i platja
el qual era el més demandat.
També va influir la generalització de l'automòbil com un mitjà de transport que donava facilitat a realitzar aquests viatges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario